Según publicaron en exclusiva The Washington Post y The Guardian, Estados Unidos ha estado teniendo acceso directo y de manera secreta a servidores de gigantes tecnológicos -Microsoft, Google, Apple o Facebook- para obtener datos de sus usuarios -correos electrónicos, fotografías, chats...-, que permiten al gobierno americano analizar y controlar sus movimientos y contactos. Esta revelación ha vuelto a situar en primer plano un problema que inquieta a la sociedad desde hace tiempo: la desprotección de los datos personales en Internet.
Sin duda, este escándalo recuerda a 1984, el best seller de George Orwell que imaginaba un Estado que controla a los ciudadanos y suprime sus derechos, y remite a una de las mayores paradojas de la sociedad digital. Por un lado, las tecnologías de la comunicación favorecen la tan exigida transparencia, pero, por el otro, aumentan el riesgo de intromisión. Por eso, el equilibro entre intimidad y transparencia es una de las cuestiones inmediatas a resolver.
El sentido común induce a pensar que la solución lógica sería distinguir entre lo que son sujetos públicos -administraciones, instituciones, etc.-, actores privados con responsabilidad pública -empresas- o individuos sin repercusión pública -ciudadanos-. Siguiendo esta división, se debería modular el grado de vigilancia de más a menos, entendiendo que las actuaciones públicas exigen un mayor control y que el ámbito exclusivamente privado merece la máxima protección posible.
No obstante, también hay que decir que muchas personas cuelgan información y exhiben imágenes en la red sin pudor, dejando rastro permanente sobre su actividad y exponiéndose, inevitablemente, a que sea muy sencillo controlarlas y obtener datos relevantes sobre ellas. En este sentido, algunos expertos hacen hincapié en que las nuevas generaciones, sobre todo, crecen con la aceptación innata de la pérdida de anonimato y privacidad.
Así pues, es necesario que se impulsen iniciativas de concienciación y educación sobre la privacidad en la red, pero también es imprescindible que se aprueben leyes que garanticen más la protección de datos que se adecuen a los tiempos de la irrupción de Internet y del pleno auge de las redes sociales.
Jo no tindria problema que el govern vigilés les meves comunicacions si és estrictament per qüestions de seguretat. Els qui s'escandalitzen per això és que alguna cosa tenen a amagar.
ResponderEliminarCèlia, aquest és un argument que obre la porta al feixisme. el respecte a la privacitat és un mur de contenció contra la temptació totalitària. Anorreat aquest mur res no impedeix la tutela asfixiant de la persona. Més quan, en l'àmbit privat qui més qui menys té alguna cosa de la qual potser s'avergonyiria en públic...ni que sigui menjar-se els mocs, per entendre'ns. En tot cas, el debat és complex.
ResponderEliminarÀnonim, em preocupa més l'ús que fan les empreses privades de les dades; com inexplicablement rebem sms, correus o se'ns obren bànners publicitaris relacionats amb els nostres interessos sense que prèviament hàgim facilitat la nostra adreça o el nostre número. En tot cas, és cert que és un debat complex i remet a l'eterna pregunta de si la fi justifica els mitjans...
ResponderEliminarLa veritat és que fa por sentir-se tan controlat. Sembla que visquem en el show de Truman... És cert que la majoria dels joves d'avui dia es comuniquen via xarxes socials i qui no hi és, no existeix. Sembla que l'única solució per mantenir la teva intimitat en aquest món de la immediatesa és anar amb compte amb què es diu i, sobretot, on es diu, si no ens volem enganxar els dits
ResponderEliminarCrec que el problema no és l'ús que es fa de la informació que algú pugui penjar lliurement en una xarxa social (el sentit comú i decidir què vols mostrar i què no és cosa de cadascú) sinó, com diu Cèlia, tota aquella informació que s'aconsegueix sense el nostre permís i que és utilitzada indiscriminadament. Em fa bastanta por cada vegada que parlo per correu electrònic amb els meus amics per quedar el cap de setmana i anar sopar i, casualment, m'apareix publicitat de restaurants al lateral dret de la meva safata d'entrada...
ResponderEliminarSí Marta, però la informació que un penja a les xarxes socials o que els altres pengen de tu també pot ser utilitzada per un fins que un mateix desconeix i pels quals tampoc ha donat permís. És una via més a través de què es dóna entrada a la nostra intimitat
ResponderEliminarCre que aquells amics, coneguts o saludats que pengen fotos nostres, sense el nostre consentiment, haurien ser denunciats i penats com a delicte
ResponderEliminar